|
|
Projecte
"Apollo". Objectiu: la Lluna.
Hergé,
entre les estreles.
Del Cine de Méliès a
"Star Wars".
Projecte
"Apollo". Objectiu: la Lluna.
A principi de 1967, el projecte Apollo , destinat a
enviar homes a la Lluna, estava quasi enllestit. Però les retallades pressupostàries, a
causa de la guerra de Vietnam, van obligar els tècnics de la NASA a treballar de valent
per abaratir els costos del viatge i es va optar per utilitzar coets menuts, que
resultaven més barats. El projecte espacial més famós de la història va començar amb
una tragèdia. El 27 de gener de 1967, els tres astronautes de l'Apollo 1 van
morir en un incendi de la càpsula durant un dels assajos previs al llançament. Això va
retardar dihuit mesos el projecte, però no el va aturar. Així, la primera nau Apollo
tripulada (Apollo 7) es va envolar de Cap Canaveral el dia 11 de d'octubre de
1968 i es va situar en l'òrbita terrestre. Pel Nadal del mateix any, l'Apollo 8
era la primera nau tripulada que orbitava al voltant de la Lluna. Mesos més tard, L'Apollo
10 efectuava, amb èxit, les maniobres de separació i acoblament dels diferents
mòduls de la nau.
Tot estava preparat, doncs, perquè l'home xafara el sòl de la Lluna. No obstant
això, la NASA treballava sota una doble pressió: avançar-se als soviètics i evitar
qualsevol possible tragèdia. Els responsables de l'agència espacial nord-americana van
respirar tranquils després de l'èxit de
l'Apollo 11. A aquell allunatge tripulat en van seguir cinc més: els de
les naus Apollo 12 (novembre 1969), Apoll0 14 (febrer 1971), Apollo 15 (juliol 1971),
Apollo 16 (abril 1972) i Apollo 17 (desembre 1972). Entre aquests viatges cal
destacar el de l'Apollo 15, durant els qual els astronautes David R. Scott i
James B. Irwin es van passejar per la superfície de la Lluna amb un vehicle de quatre
rodes (el Ranger lunar), així com la darrera de les missions, L'Apollo 17, en la
qual, a banda d'establir-se un rècord de permanència al nostre satèl.lit ( 74 h 59' ),
per primer volta un dels astronautes era un científic, el geòleg Harrison Schmitt.
Schmitt va descobrir que, en el passat, havien existit volcans actius a la Lluna. Però, i
l'Apollo 13 ? Llançat a l'abril de 1970, aquesta missió va fracassar a causa
d'una sèrie d'explosions produïdes a la nau, abans d'arribar a l'òrbita de la Lluna.
Afortunadament, elñs astronautes van poder ser rescatats amb vida a l'oceà Pacífic,
quan ja s'havien exhaurit les reserves d'oxígen.
R.S.F./ EL PUNT 18.07.99
Feu click a les fletxes per a veure les fotogràfies.
Hergé,
entre les estreles.
No hi ha ni un moment que no siga
oportú per a dedicar-lo a Tintín. El 10 de gener feia 70 anys de la primera aventura, al
país dels soviets, i ara en fa 45 de la seua arribada a la Lluna. Per sort l'humanitat
pot celebrar simultàniament aquesta efemèride amb una altra que quasi és tan important:
l'arribada de l'expedició Apollo 11 de la NASA a la lluna, ara fa 30 anys.
Objectiu: La Lluna i Hem caminat per damunt de la Lluna són
seguarment els dos àlbums d'Hergé més inspirats científicament. I s'ha de tindre
present que Georges Remi era un rigorós compulsiu, un perfeccionista. I , com que també
tenia el sentit del ridícul molt pronunciat, a més de ser molt honest, va elaborar les
dues aventures amb una precisió matemàtica. Per això, no es va estar d'assessorar-se
amb els científics Bernard Heuvelmans, l'autor de L'home entre les estreles , i
Alexandre Ananoff, l'autor de L'Astronàutica.
Per tot plegat, l'obra està tan ben resolta que entusiasma la comunitat
científica. En primer lloc, els especialistes del Congrés de Psquiatria i Neurologia del
1983 a Poitiers van batejar com la síndrome de Tornasol un conjunt de símptomes
basats en una sèrie de vinyetes de L'Objectiu...: quan el professor, esgotat
físicament i intel.lectualment, no coneix ningú ni reconeix res, després de la visió
espectacular de l'espai i de les estreles i després de la "commoció emotivoafectiva
d'una discussió amb el capità". Aquells metges van dir que era "una de les
més clares observacions d'amnèsia transitòria traumàtica per xoc indirecte. Però els
tintinòfils encara tenim més excuses per a presumir de ser addictes a uns del
personatges de ficció més universals, que han esdevingut icona d'una època o estereotip
del comportament humà, del nivell d'alguns dels creats per Shakespeare o Homer, com diuen
alguns bojos hergenians. Amb motiu del 75e aniversari de Georges Remi -el 22 de maig del
2007 en celebrarem el centenari- la Societat Belga d'Astronomia Jean Meeus va proposar a
la Unió Astronòmica Internacional d'anomenar Hergé el petit planeta 1.652, descobert el
1953, l'any de l'Objectiu: la Lluna. El 8 d'abril del 1982 es registrava
oficialment el nom als documents oficials del Minor Planet Circular (MPC). I per acabar-ho
d'adobar: a l'asteroide 1.683, que descobert l'any 1950, se li posà Castafiore i un
grupet d'estreles descobert el 1979, consel.lació Milú.
Foren dues aportacions per a la Hiostòria de la Humanitat, però una gran aventura
de Tintín.
SALVADOR GARCÍA/EL PUNT 18.07.99
Del Cine de Méliès a
"Star Wars".
El viatge lunar ja s'havia dut a terme en la imaginació de
molts artistes abans que es fera realitat. El pare literari de la ciència ficció, Jules
Verne, va inspirar amb els seus relats la primera pel.lícula d'una expedició a la Lluna.
Era l'any 1902 -seixanta-set anys abans de l'allunatge de l'Apollo 11- quan
Georges Méliès va rodar a França Viatge a la Lluna, un film de 14 minuts ple
d'imaginació i efectes especials que va sorprendre els espectadors de l'època. La
pel.lícula explica com un grup de científics inicia un viatge al satèl.lit de la Terra
en una nau amb forma de bala disparada per un canó. La nau acaba incrustant-se en un dels
ulls de la cara de la Lluna. Durant el viatge es troben amb tota mena d`éssers imaginaris
i finalment aconsegueixen trobar els selenites, amb un aspecte de crustacis, que els
acompanyen en el seu retorn a la Terra. Un retorn també espectacular, amb paracaigudes.
La pel.lícula es considera un prodigi de fantasia i artifici del començament de la
història del cinema.
No només els viatges a la Lluna, sinó també l'exploració d'altres planetes i
les amenaces espacials, en forma de tot tipus de criatures terrorífiques, van centrar
bona part de la indústria cinematogràfica posterior a la Segona Guerra Mundial. Les pors
col.lectives i la rivalitat de la Guerra Freda van donar lloc a una allau de pel.lícules
de sèrie B en què aquestes amenaces exteriors s'interpreten com una metàfora de la por
dels comunistes de l'antiga Unió Soviètica.
Però si alguna pel.lícula reflecteix millor que cap els inicis de la cursa
espacial, aquesta és Elegits per a la glòria . de Philip Kauffman. Està basada
en una novel.la de Tom Wolfe i conta com els primers astronautes van prendre el relleu als
heroics pilots pioners a trencar la barrera del so amb els seus aparells. Protagonitzada
per un magnífic Ed Harris, no es tracta d'una pel.lícula de ciència ficció, sinó d'un
retrat detallat de l'època. En canvi, la pel.lícula futurista que ha marcat tot el
gènere posterior basat en els viatges espacials, ja s'havia estrenat abans de la missió
de l'Apollo 11. es tracta de 2001, una odissea a l'espai, de Stanley Kubrick. Des
de llavors, el cinema no ha posat cap límit a l'exploració de l'espai i l'èxit de la
sèrie Star Wars, que ara torna, només n'és un exemple.
IRENE CASELLAS/EL PUNT 18.07.99
© Hortavirtuart 1999
|
|
|
